Fa mig any que vaig trobar aquesta pintada, i la veritat és que creia que l'hauria de guardar bastant temps més donada la longevitat inusual d'aquest feixista convertit en superhome per les aigües radioactives de Palomares. Per problemes d'agenda no podré assistir a l'alegre reunió, però em mata la curiositat d'esbrinar si l'autor d'aquests gargots efectivament anirà a Canaletes a celebrar la defunció d'un estret col·laborador del règim franquista i repressor convençut. A veure si la parca va per feina i segueix segant vides de polítics nacionals, que hi ha molt corrupte i botifler amb mèrits suficients per passar a l'altre barri.

ACTUALITZACIÓ: Hòstia, que hi ha una convocatòria a facebook i tot!

VAMOS CON CRISTO? I una puta merda! La doctrina de Crist no inclou en cap moment aglomeracions massives per escoltar les paraules buides d'un vell nazi i encobridor de pederastes. Tampoc no parla de viatjar a Europa i tornar-ne amb bosses plenes de roba de primeres marques, que el penjat de la foto i els seus col·legues més carregats ja no podien anar. Si realment es consideren cristians, el que haurien de fer és saquejar els tresors del Vaticà i amb ells ajudar els més necessitats. Creieu en l'ideal, no en l'ídol.

Els jugadors de videojocs es divideixen, independentment del gènere, en dos grans grups: els qui van amb els bons i els qui van amb els dolents. Personalment, no sento cap mena de respecte per la gent que prefereix controlar els avorrits humans de l'univers Warcraft abans que tenir un exèrcit d'orcs estúpids i sanguinaris a les seves ordres. El mateix s'aplica als partidaris de la causa aliada del Command & Conquer: Red Alert, quin sentit té intentar aturar la invasió soviètica sobre Europa? És com si al Grand Theft Auto volguessin ser un cotxe de policia; lamentable. I d'aquesta manera, em trec el barret davant del malalt que ha convertit el seu ordinador en un Decepticon de puta mare.

El modding és personalitzar els PC's afegint-li llums, modificant l'estructura de la caixa, afegint components, modificant la forma d'aquests per a obtenir major espectacularitat i disseny.

Quan algunes persones ja porten més de vint-i-quatre hores seguides sense desenganxar-se de les seves pantalles i amb els llums del pavelló apagats, cada cop resulta més difícil allunyar els ulls de la lluïssor fantasmagòrica del monitor. Potser per això un dels participants de la Euskal Encounter va pensar que tenir una altra font de llum sobre la torre de l'ordinador l'ajudaria a desviar la vista de tant en tant i amb una mica de sort, reconeixent un dels enemics de Pac-Man arrencaria a córrer espaordit cap a la zona de tendes a trobar una mica del tan necessitat descans. Però només potser.

Anant a la Euskal Encounter estava preparat per trobar freaks capaços de passar tres dies enganxats a les seves pantalles sense dormir, i també ordinadors tunejats al màxim. El que mai no hauria esperat, però, és topar amb ultres del color rosa manifestant el seu amor per una encantadora gata japonesa, i menys amb les seves pròpies bosses de patates! Tenint en compte que, per a mi, els dos elements capitals de la dieta orca són la coke i els cheetos, va ser una satisfacció trobar aquesta prova empírica de la meva teoria.

Tot i que oficialment la Euskal Encounter (trobada multitudinària de friquis dels ordinadors a Bilbo i que dura tres dies) no comença fins demà divendres, moltíssima gent ja ha arribat durant el dia d'avui i s'ha començat a instal·lar, a banda de passar pel supermercat a acumular provisions. El paio de la imatge, per exemple, segur que està curtit en múltiples edicions d'aquesta trobada i sap que no necessita altra cosa que piles de red bull, coca-cola i donuts per sobreviure fins el final.

Vaig descobrir les Crocs l'any 2007 viatjant pel Japó i, en vista de l'aclaparador domini que tenien allí del mercat de xancletes, vaig tornar a casa convençut que eren les properes havaianas i que en un any els carrers n'anirien plens, una tragèdia estètica per a la qual no estava preparat. Afortunadament, la meva predicció mai no es va complir, de manera que resulta inexplicable trobar gent que encara les faci servir; des del meu punt de vista, l'única justificació possible és que les porti un nen i ben carregades de pins i altres accessoris llampants. En cas contrari, unes xancletes de piscina de les de tota la vida em semblen molt millor opció pel que fa a aspecte, comoditat i preu.

Passava l'altre dia per davant d'una llibreria que tenia penjat el rètol SE RESERVAN MOCHILAS a l'aparador, juntament amb una àmplia col·lecció d'aberracions grogues amb la somrient cara de Bob Esponja. En lloc de cedir cada setembre als capricis de la mainada, els pares i mares farien molt bé de comprar els títols que aquest senyor ha escrit del seu puny i lletra on explica amb senzillesa els passos a seguir per poder carregar qualsevol quantitat de pes al cap. Barat, ecològic, atlètic, i fins i tot segur que també va bé contra el fred.

Per algun obscur motiu que mai no arribaré a comprendre, Formentera s'ha convertit en un dels destins turístics preferents per als italians. Aquesta colla d'engominats patrullen la illa sobre dues rodes juntament amb molts altres idiotes que no han agafat una moto en la vida i es dediquen a ocupar el carril bici i a ser generosos en extrem amb la botzina, no se sap si per advertir de la seva presència o perquè encara estan intentant comprendre la funcionalitat de cada botonet. Sort que encara queden alguns habitants respectant l'esperit hippy dels seixanta per posar una mica de seny i calma en tot plegat. Tranquilito, you know?

Són les zero hores i trenta-sis minuts segons l'hora solar a Tromsø, una hora més tard si es fa cas de la bajanada de l'horari d'estiu. L'astre rei ja no baixarà més en el seu viatge pel cel i quedarà tota la nit (no sé si és correcte aplicar aquest terme en absència de foscor) penjant just per sobre de les muntanyes que envolten la ciutat, donant la volta d'oest a est abans de donar començament a un nou dia, sense tenir en compte les dificultats que hagi pogut tenir la gent per conciliar el son, i és que a les onze encara es podien veure nens petits jugant als carrers i places i senyors pintant la porta del garatge.

nit:
1. part del dia solar compresa entre el vespre i la matinada.
2. temps durant el qual no hi ha absolutament claror de dia.